jueves, 22 de abril de 2010

El caballero verde

Desmitifiquemos lo no desmitificable, es decir las tradiciones fervorosamente arraigadas en la cultura popular. ¿Quién era el valiente caballero que mató al dragón para salvar a la princesa? Pues si la ministra de igualdad leyera este post me prohibiría continuar, acusando el cuento de sexista, pero como no lo lee (espero) vamos allá con una de esas de comieron perdices al final.



Nuestro querido Sant Jordi era un guerrero romano que nació en Palestina, pero para no meterse en intifadas se convirtió al cristianismo, aunque paralelamente se tiraba a una viuda, vaya, que vivía en el pecado. Como ese no es territorio para conversos el emperador hizo lo que tocaba en esos casos: tortura y decapitación. Jordi obtiene el título de mártir y como andábamos escasos, también de santo. El primer club de fans de Jordi está en el próximo oriente, aunque no lo creáis.

Con las cruzadas, sus tablas redondas y sus reconquistas de la tierra santa, la fama del caballero Jordi llegó a Europa. Lo curioso es que los musulmanes también eran fans de Jordi, el caballero verde le llaman en el Corán. Es más, es un cuento moro el que se inventa nuestra querida leyenda del dragón y la princesa. Ricardito Corazón de León volvió a casa enamorado de Jordi. No sé si tomaba drogas o no, pero dice que Jordi se le apareció en múltiples batallas y le ayudó a ganarlas. Y como los catalanes somos europeos, nuestro rey Pere I le invocó en una batalla, la ganó y le hizo patrón de la Corona de Aragón.

La gesta del dragón en cuestión se sitúa en Líbia, pero Joan Amades decidió que las leyendas catalanas tenían que pasar en Catalunya. Montblanc fue la ciudad elegida. El resto del cuento ya lo sabéis. Comieron perdices. Lo que desconocéis es que El colega es patrón de muchas naciones: Catalunya, Aragón, Portugal, Inglaterra, Rusia, Grecia, Georgia, Bulgaria, Etiopía y hasta Djibuti (consultad el mapa si no lo tenéis claro).

Eso si, el instinto por los negocios catalán hizo del 23 de abril un día memorable: millones de rosas y miles de libros. Nosotras a dejarnos la pasta para intentar ilustrar a base de libros que no se leerán. Ellos a intentar conservarnos a base de rosas. En un país con u ministerio de igualdad debería imponerse el regalo recíproco, aunque ya se sabe, habiendo tanto capullo suelto lo lógico es tener rosas.

Salid a la Rambla, empujad a la muchedumbre, elegid un libro entre millones; no intentéis escoger, no busquéis a Tolstoi, sólo valen bestsellers. Lástima que Belén Esteban no se decida, mañana sería líder de ventas. Consuelo de pocos, mañana, por un día, la cultura es el centro. Gracias Cervantes, si la hubieras palmado el 24 de abril el negocio nunca habría llegado a Japón. 

Colorín colorado, el cuento que tienen muchos no ha acabado. Ni acabará.


6 comentarios:

  1. Bé, suposo que tens bona part de raó, però vols dir que això no passa amb la majoria de les nostres tradicions?
    Personalment prefereixo això que altres que se'ns intenten imposar descaradament, tipus Halloween o Sant Valentí...

    ResponderEliminar
  2. I jo també ho prefereixo. Baixar a la Rambla, barallar-te per treure el cap en les paradetes de llibres i comprar-ne un és un clàssic del dia 23 i continuarà sent-ho!! en canvi les altres passen pel calendari sin pena ni gloria.

    A més, possats a mirar, a tot se li treu partit i se'n fa negoci... cosas de la crisi o algo que ve de sèrie, no ho sé

    ResponderEliminar
  3. El millor de Sant Jordi és que realment es viu a tot el país, a la rambla és la bogeria però te'n vas al racó més perdut de Catalunya i a la plaça major o davant de l'estanc hi ha una paradeta amb dues dotzenes de llibres. I això és fantàstic! I totalment d'acord que les roses s'haurien de regalar a tort i a dret independentment dels cromosomes, potser ens falta una generació perquè les dones aprenguin a regalar-les i els homes aprenguin a portar-les amb naturalitat; cada vegada que li he regalat flors a algú del sexe masculí les portava obrint pas com si empunyés una arma o mig darrere l'esquena amb cara d'avergonyit...

    A mi és un dia que m'encanta, tot i que ahir una mica més i em desmaio, calen urgentment polítiques de descentralització, el món (de parades) està mal repartit!

    Per cert, jo ahir vaig comprar 3 tolstois, es pot saber què t'ha agafat!?

    ResponderEliminar
  4. Ministra de Igualdad25 de abril de 2010, 22:57

    Doncs jo vaig anar a celebrar-ho amb tapa i vi. Una llibreria-bar que oferia per 3 euros tapa, vi i llibre i clar, no em vaig poder resistir.
    Em vaig fer amb dos tolstois però escolta, tú, qué viva la Esteban.

    I amb tanta rosa, que viva la mujer florero (y el hombre) ;)

    Atentamente,

    La Ministra

    En València, a 25 DE ABRIL, dia de la batalla

    ResponderEliminar
  5. Princesa i Sra. Ministra: que pasa con Tolstoi?? ja sé que es el centenari però em sembla sospitos tanta gent al meu voltant comprant tolstois compulsivament...

    El 25 lo mal ve d'Almansa, però lo bé dels clavells dels portuguesos!!

    ResponderEliminar
  6. La Ministra de Igualdad26 de abril de 2010, 12:17

    Això meu era una metáfora, no era un Leon Tolstoi sino una manera de referir que no era un Boris Izaguirre o una edició Esteban. Que la veritat, ja podria. Otro gallo cantaría.

    p.d. amb açò de la ministra espere no tenir problemes por suplantación de personalidad... Bibi, perdone usted.

    ResponderEliminar